El passat dissabte, 15 de novembre, es va realitzar una visita guiada entorn d’"Amb els ulls posats al llibre LGTBIQ+", en el marc de la segona edició de la fira La Diversa i amb el suport de Barris Futurs. Es tracta d’una exposició de llibres de temàtica LGTBIQ+ que s’ubica en dues seus: l’Ateneu Candela (Montserrat, 136), qui organitza l’exposició; i la Biblioteca Central de Terrassa (Passeig de lletres, 1). L’exposició es podrà visitar fins al pròxim 30 de novembre.
La visita va arrencar a la BCT, la qual justament està especialitzada en temàtica LGTBIQ+, tal com recordava la bibliotecària Caridad Martín, qui va donar la benvinguda a les assistents. La mostra inclou unes 40 cobertes de llibres entorn de sexualitats dissidents, com ara “Males pècores”, de Christo Casas; “Bi, apuntes para una revolución sexual”, de Shiri Eisner; i “La fiesta de las amigas”, de Mana Muscarsel. Els eixos d’aquests assajos són les lluites des de les dissidències, la ruptura del binarisme com a model hegemònic sexe-gènere i el respecte a la diversitat, entre d’altres.
La visita guiada va estar conduïda per membres de Filigrana, una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu visibilitzar diversitats afectives, sexuals i de gènere. Joan Aliart, per exemple, va arrencar la visita guiada amb una provocativa declaració d’intencions: “Venim a obrir melons”. A parer d’Aliart, “sempre hem estat socialitzades des d’una òptica occidentalista, també pel que fa a la construcció del gènere”. D’aquí que proposés posar el focus en autores racialitzades del Sud Global, així com en la comprensió dels conceptes “colonització” i “colonialitat”.
Una mirada decolonial
“Històricament, hem viscut en una dicotomia, propi del pensament binari, tot establint un nosaltres i una alteritat”, explicava dissabte Aliart. I el sexe-gènere també ha estat construït des d’aquesta colonialitat. De fet, entre la intersecció de raça i gènere. Per evitar caure en l’anomenat feminisme blanc i occidentalista, cal recórrer a la pensadora Mikaelah Drullard (transactivista anticolonial, d’origen dominicà i afrodescendent), qui apunta que “la identitat de genere i la raça és indestriable”.
Tanmateix, abans que les societats occidentals i europees arribessin als països del Sud Global per iniciar els processos de colonització i espoli, en aquelles societats ja existien, en molts de casos, sistemes d’organització no occidentals. “Tenim el cas de la societat yoruba, així com de les Muxes a Oaxaca”, afegia Aliart. Tota manera, el no binarisme no és evidentment una novetat del darrer segle. “Ja a l’Europa medieval i renaixentista existien persones trans”, afegeix.
Re-llegir els clàssics
La visita guiada va continuar amb una proposta de relectura dels clàssics de la literatura, tot aplicant una mirada LGTBIQ+. “Gràcies a ‘Brujería y contracultura gay’, d’Arthur Evans, podem intentar rellegir algunes obres per poder aplicar-hi una lectura que no s’havia fet fins ara”, explicava Aliart. “Hem de rellegir com hem llegit”, que diria el propi Evans.
En aquest sentit, trobem “Amic i Amat”, de Ramon Llull, en el que l’autor proposa uns versos per ser llegits consecutivament cada dia de l’any. També de “Tirant lo blanc”, de Joanot Martorell, en el que ja en aquell moment s’hi mostraven escenes de travestisme.
La mostra encara serà visible fins al 30 de novembre, tant a la BCT com a l’Ateneu Candela. De fet, l’organitzadora de l’exposició i tècnica de l’ateneu Sílvia González va convidar les assistents tant a visitar la mostra com a llegir algunes de les propostes de lectura (els llibres es poden consultar tant a la BCT com adquirir a la llibreria Synusia).
